Dijous, 14 de novembre • 22h Soledad Vélez Preu: 6€ Presenta el seu nou llarg Out With Wolves. Sentiment, força, caràcter. “This is folk exorcism in the same way as Nick Cave’s Murder Ballads or PJ Harvey’s Let England Shake“ (Nigel Williamson, Uncut). soledadvelez.bandcamp.com
Soledad Vélez no fa música dolça ni amable . Les seves lletres no s'allarguen més enllà d'unes quantes línies que es repeteixen com un exorcisme amb el cor a la mà . No cal , el que vol dir no està tant en les seves paraules , sinó en com les pronuncia .
Soledad Vélez no canta , udola . Perquè a qui no li surt la vena cánida quan la sent a ' Hug Me' cridar 'Just hug me baby , can be , I'm falling in this highway ', és perquè s'ha convertit en víctima amb la sang gelada . Perquè els esperits de Nina Simone i Diamanda Galás es donen la mà per elevar l'emoció que brolla de la seva gola sota els cops de guitarra pantanosos del seu fidel escuder Jesús de Sants ( antigament en Polar , i actualment també a Sancristóbal ) a ' Unhappy With Crown ' .
I compte , perquè quan sembla que està tranquil · la, que les aigües s'apaivaguen , com a ' Birds ' , en el fons està resant per un últim sospir reposat , en un sinistre però sobri akelarre .
Deixa l'espai just de llum a ' Your say worry , babe ' i el seu meravellós tornada i els seus cors brillants com un raig de sol que es cola en una vella cabana de fusta , entre les escletxes que el corc ha deixat . Però després ve el cant desolat , misteriós , com el Lynch de ' Carretera Perduda ' , crea cercles emocionals indefinibles a ' It Wasn't Me' i torna la incomoditat , el desassossec .
La brutícia de ' Johnnie ' és un cant a la cruesa que adorarien Gallon Drunk , mentre que la final , i que de passada dóna títol al disc , 'Wild Fishing ' sembla un homenatge psicodèlic a Robert Johnson per tancar un disc que ha comptat amb la col · laboració especial de Javier Marcos a la bateria i Carlos Soler Otte als comandaments .
Tots els que sentin les seves composicions sabran que aquesta manera d'obtenir bellesa de la foscor , d'emanar semblant càrrega hipnòtica des d'una nuesa gairebé absoluta , de transmetre sensacions tan turbulentes , és perquè qui el protagonitza coneix l'instintiu i animal de la naturalesa humana , i sap extreure aquest morbós i bell atractiu d'allò més fosc de l'ésser humà .
font: http://www.clubcultura.com/soledad