terra baixa del lluis homar

Terra Baixa
Teatre Borràs (urquinaona)
20:15h dijous 4 desembre 2015
Lluís Homar



Em van convidar a veure l'obra de teatre d' Àngel Guimerà, Terra baixa, aquella que vaig veure una vegada fa molts anys... a un lloc que no recordo, també vaig llegir el llibret a l'assignatura de literatura catalana amb l'Anna García a BUP... i fa poc el film impressionant fet per TV3 amb l'excel·lent Marina Gatell...
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/nom-programa/Terra-baixa/video/3678630/

La meva mare és una apassionada del teatre i des de ben petita m'ha inculcat aquest amor a l'escena...

i a la interpretació....
recordo quan de petita ella estudiava putxinel·lis al Teatre Lliure de Gràcia i m'ensenyava un llibre de carotes que em feien una mica de por, tot sigui dit...

La vaig explicar que aniria a veure l'obra aquell mateix vespre 3 de desembre després del setè aniversari del meu nebot...


Primer vaig convidar a una nova amiga que finalment no va voler /poder venir...


Li vaig comentar a la meva mare al matí i vaig veure la seva cara de "perquè no m'has convidat a mi..."

quan ella de fet moltes vegades hi va sola al teatre...
i de fet em vaig sentir malament de no haver pensat en ella primer...
és un dels meus errors recurrents....
deixar de banda a la gent més important de la meva vida...
per gent nova que no conec de res...
però d'això tracta la vida... de veure les coses i aprendre, per no tornar a decidir tan malament...
i fer la pròxima ... o millor....

L'Àngel Guimerà a Terra Baixa  vol parlar dels patiments vitals tan ancestrals i baixos, aquestes patinades vitals que fem cadascú a la nostra existencia..
i les diferents cares que portem...màcares... de putxinelli...
segons ens convingui...
fins que un dia sortim de la zona de confort... de l'espiral...
i ens alliberem...
si tenim sort...
clar...

I res allà al Teatre Borràs ( que em recorda a la plaça Borràs i al joc de màgia...) a la fila 12 seient 6 i 8 vàrem gaudir de la presència constant d'un ésser sobre humà a un escenari efímer... blanc de dins i obscur de fulles de tardor de fora...
amb la veu orgullant de la Sílvia Pérez Cruz....
(per un moment vaig creure que era a dins de el Somni *

Desenganxar-te de segons què t'oprimeix costa...

pujar al drac i volar...
i fluir...
sincronitzar, tancar els ulls... concentrar-te en el moment present...
tots els personatges en un de sol, que volteja als meus ulls...
ara és la Marta.... aquest nom ressona als meus records...
ara es diuen #stalker ... els obsessius d'amors platònics...
en Manelic és un somiador amb els somnis patriarcals al cor...
i cec...
el Sebastià és l'stalker aquí...
però totes som un bocí de cada personatge alhora a la vida... a cada instant...
i l'Homar així ho vol transmetre...
no som una persona només...
som una roda de sers que en espiral, com l'ADN.... regiren a dins de cada ànima...
ara sóc tota ego... ara sóc lliure... ara danso amb la mort i trec la pistola i disparo al cor...

Tinc cor i em sento més Manelic...
sempre i ara...
el que veiem i el que no...
no em quedo a casa estirada mirant les estrelles girant...
vol alguna cosa més abans del seu viatge crec...
s'apropa...
i fujo cap a algun lloc on em criden... on se que trobaré a les de sempre ballant...
veure cares noves... ulls d'ahir...
i llavis d'avui...
i el meu dit l'assenyala...
ella tria ballar amb una altre...
després...
hauré de volar amb la vespa cap a casa...
i regira la Terra Baixa als meus ulls...
bessa llàgrimes...
perquè sento, i no sóc capaç de deixar de fer-ho, tampoc ho vull..
No cerco res en les altres persones...
només compartir-me....
i viure...
ara ballar, ara riure... ara silenci....
comença el Homar...
una i mitja després....
torna el silenci....
la tornaria a veure...
però, no vull res més...
aquesta vegada m'hauràs de convidar tu

*(avui amb tots els cors...

encara que sempre brilla la màgia...

bso: https://www.youtube.com/watch?v=6w5xFkIgye8


@luxtana